TAC: Salomé – Cia. La cremosa

Allò que ha fet que la Salomé d’Oscar Wilde passi a la història (fent-la perviure als escenaris) és la consideració que li atribueix un tarannà provocatiu, eròtic, violent i sacríleg. És evident que és una peça eròtica i violenta. Però també és evident que és una peça molt delicada, d’orfebreria i molt subtil. El seu simbolisme fa que el subtext contingui tots els elements essencials que volia expressar Wilde i que també haurien estat provocadors al seu temps. No obstant, allò que ha reeixit ha estat la primera capa i la més superficial: la de la violència, la bogeria i l’antireligositat. És necessari conèixer Wilde i Salomé des del punt de vista de les relacions entre els personatges i els seus drames que col·lideixen. És en la part emocional, en el desig, en els ulls que no es topen, en els cossos que es reclamen, en les paraules que no es diuen, en com es diuen les paraules, en la musicalitat, en el ritme i en la cadència, que l’obra pren el seu vertader significat i la raó de ser. I on rau la tragèdia i la contemporaneïtat.